Bofill, A., 1898. «La Helix montserratensis». Su origen y su distribución en el tiempo y en el espacio. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 2: 331-343. [p. 339].
“«La Mata», de Sant Llorens del Munt”.
Sant Llorens del Munt [(=Sant Llorenç del Munt), macizo de la provincia de Barcelona].
Lectotipo: Museu de Ciències Naturals (Zoologia) de Barcelona, MZB 81-4766-A (”San Llorens del Munt, de «La Mata» á la cima”; concha, ex col. Bofill).
Paralectotipos: Museu de Ciències Naturals (Zoologia) de Barcelona, MZB 80-4766-B, MZB 80-4766-C, MZB 80-4766-D, MZB 80-4766-E (”San Llorens del Munt, de «La Mata» á la cima”; 4 conchas, ex col. Bofill).
Xerocrassa montserratensis (Hidalgo 1870)
Martínez-Ortí, A. & Bros, V., 2011. Taxonomical clarification status of the Iberian endemic Xerocrassa montserratensis/betulonensis (Gastropoda, Pulmonata, Hygromiidae). 6th Congress of the European Malacological Societies, Abstract Book: 88.
Español, 1972. Missions H. de Saeger et G.F. Witte aux Parc Nationaux du Congo (Col. Anobiidae). Publ. Inst. Parcs Nat. Congo Zool., 56(2): 21-41.
Español & Viñolas, 1996. Género y especies nuevas de Anobiidae del África tropical (Coleoptera). Miscel·lania Zoologica, 19(1) (1996): 75-98.
Español, 1940. Una nueva forma de Duvalius berthae Jeann. (Col. Carab.). VI Congreso Internacional de Entomología, Madrid, 6-12 septiembre 1935: 339-340.
Viñolas & Masó, 2005. Dues noves espècies del gènere Rhamna Peyerimhoff, 1913(Coleoptera: Anobiidae: Mesocoelopodinae), amb clau específica i distribució geogràfica. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 73: 45-60.
Iniciar sesión para comentar
Deseo registrarme para poder comentar
Bioexplora, el espacio participativo y de consulta del patrimonio científico de el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona
Regístrate o accede para participar